Karl Otto Paetel i el Nacionalbolxevisme

http://vouloir.hautetfort.com/archive/2010/10/10/paetel.html

(traduït del francès al català per Evrosolidarista)

Image

K.O. Paetel, nacional-bolxevista

Encara hi ha un escriptor polític que l’hem d’exhumar de l’oblid: Karl Otto Paetel; i pensar a més, perquè va esser oblidat? Simplement perquè ell va ser un home totalment inclassificable. Gràcies als profes­sors Wolfgang D. Elfe i John M. Spalek, la seva autobiografía, Reise ohne Uhrzeit (Viatge sense rellotge) ha estat reeditada a Alemanya.

Quí fou Karl Otto Paetel? Va neixer el 23 de novembre 1906 a Berlin, prest va mostrar una forta fascinació per els moviments juvenils de principi de segle, així com tractava també d’escapar dels “deserts de pedra”, és a dir de les grans urbs sorgides a causa de la revolució industrial. A partir de 1927, la seva vocació de jornalista i de teòric polític es confirma. Va formar part dels moviments de la joventut, Paetel no es regía per una sort d’individualisme. Ell refusava qualsevol tancament al discurs de l’Altre. Discutía, comentava, llegía els llibres, fullets, pamflets dels revolucionai­s de tots els horitzons que marcaven la vía política i intelectual de l’Alemanya de Weimar.

Del seu treball neix una visió política depurada de tot conformisme, una brillan­t síntesi de dos contraris aparents, tals com el comunisme ortodoxe i el nacional-socialisme hitlerià. L’obra política i ideològica de Paetel es tradueix, juntament amb la d’Ernst Niekisch i Otto Strasser, com la quinta-es­sència de la seva època. Aquesta estava massa avançada al seu temps, i ha estat efectivament realitzada a la ciutat.

L’apogeu del treball ideològic de Paetel va residir dins del seu Manifest nacional-bolxevista de gener del 1933, dirigit contra Hitler, al qui va reprotxar de mantendre unes relacións suaus amb l’Esglèsia Catòlica i amb els elements més reaccionaris de la societat alemanya. Als Nazis, els hi va reprotxar igualment el fet de que oblidèssin la tradicional orienta­ció russòfila de la diplomàcia prussiana. Paetel, en efecte, va mantindre el comunitarisme dels soviets però va negar l’economisme i el determinisme marxistes. També va percebre la puixança revolu­cionaria del nacionalisme així i tot rebutjant qualsevol dogmatisme racista.

La negativa del hitlerisme al sector més “nacional-esquerrà”, i els assassinats, durant la Nit dels Ganivets Llargs del juny de 1934, d’algunes de les seves amistats, el condueixen a l’exili. Començant per Praga, a Scandina­via, a París i, finalment, a Nova York. Aquestes foren les seves peregrinacións doloroses que relata Reise ohne Uhrzeit. Mitjançant la lectura d’aquest registre, t’adones que aquesta era la veritable lluita contra el feixisme, ben diferent de la perspectiva occidental.

Desprès de la guerra, Paetel va escriure nombrosses obres històriques sobre la personalitat d’Ernst Jünger, sobre les ideologíes de l’era weimariana i sobre el nacional-bolxevisme. Va morir el 4 de maig del 1975, a l’edat de 69 anys.

♦ Karl O. Paetel, Reise ohne Uhrzeit : Autobiographie, Herausgegeben und bearbeitet von Wolfgang D. Elfe und John M. Spalek, The World of Books Limited, London / Verlag Georg Heintz, Worms, 1982, 300 p.

► Luc Nannens, Vouloir n°5, 1984.

https://i1.wp.com/i66.servimg.com/u/f66/11/16/57/47/ouie10.gif

◘ Ressources :

◘ Lectures :

Logo FEL5

peça-adjunta:

Werner Lass & Karl-Otto Paetel, dos nacional-bolxevics alemanys  

Menys coneguts que Ernst Niekisch, Werner Lass & Karl-Otto Paetel  son dues figures atípiques del nacional-bolxevisme, descrits per Louis Dupeux com les més fascinants  de la Revolució conservadora.

Al cor de la joventut bündisch

Nat a Berlin el 20 de maig del 1902, Werner Lass va pertànyer al Wandervögel  de 1Image916 a 1920. En el 1923, va esser elegít com a líder del Bund Sturmvolk partit al qual s’uneix també en el 1926 amb les Schilljugend el famós cap de les Freikorps,  Rossbach Gehrardt (1). El 1927, Lass es va separar per fundar la Schill Freischar, grup bündisch on Ernst Jünger es va convertir ràpidament en mentor (Schirmherr) i al centre de la seva acció “lluitar per les fronteres,” caminar a l’exterior i militar en formació (2).

De l’octobre del 1927 a març del 1928, Lass & Jünger s’assocíen per editar la revista Der Vormarsch (L’Ofensiva), creada el juny de 1927 per un altre cèlebre cap dels cossos-francs, el capità Ehrhardt. Desitjós de superar els estrets límits d’un simple moviment juvenil, va fundar el Wehrjugendbewegung (Moviment de Joves de la defensa). És per això que era obligat “el ferm compromís davant del soldat per asegurar amb força i profunditat la realització del moviment juvenil” per crear un nou tipus d’home.

L’agost de 1928, el Schill Freischar va participar al Congrés Mundial de les organitzacions juvenils en Ommen, Holanda. Lass esclata sobtadament protestant contra la “colonització” d’Alemanya i la no assignació dels visats per als delegats russos. El mateix any va ser empresonat, acusat d’haver participat en la revolta camperola que va sacsejar Claus Heim llavors Schleswig-Holstein, i el seu moviment restà prohibit en diverses ciutats.

El 1929, el Schill Freischar va iniciar negociacions amb l’NSDAP, que fallen a causa de les exorbitants pretensions de la Hitlerjugend. Al setembre de 1929, Lass va fundar una lliga dels membres més antics, el Bund der Eidgenossen (conspiradors League), que adoptà ràpidament posicions nacionals-bolxevistes

Die Kommenden i els nacionalistes social-revolucionaris

[Ci-contre Werner Lass, fundador de la Freischar Schill, on Jünger va esdevindre mentor en 1927]

Image

WERNER LASS

Uns mesos després, el gener de 1930, Werner Lass & Jünger van prendre la direcció del setmanari Die Kommenden, que al seu torn va exercir una gran influència en tot el moviment bündisch jove. Lass va escriure alguns articles.

Es a la redacció de Die Kommenden on es creua a la ruta una altre figura del nacional-bolxevisme dels anys 30 : Karl-Otto Paetel, nescut també a Berlín, 23 de novembre de 1906. Va ser aqui quan Lass va començar a participar activament a les files de la joventut bündisch, Deutsche Freishar i  a Bund Köngener. Venint d’una família modesta i haguent obtingut una beca, se li va retirar despres de que protestés contra el Pla Young. Amb un esperit decididament rebel, també seran exclosos de la Deutsche Freishar el 1930, arran d’un article considerat insultant per al Hindenburg.

Líder de 1928 a 1930, de la revista mensual Das Junge Volk, Karl-Otto Paetel crida en els seus escrits el 1929, al combat per l’alliberament nacional i la lluita de classes:

“Tot per la nació … La paraula guanyadora d’agost, després de la lluita per l’alliberament de la nació ha de ser la lluita de l’obrer alemany quí la condueix a l’única conseqüència possible: l’aprovació de la lluita de classes com un fet, empènyer en l’interès de tot el poble (…) demanar prestat un camí per a la victòria del nacionalisme “.

El 1930, se li ofereix a Paetel per part de Jünger i Lass la direcció de Die Kommenden. En un article publicat al primer número de 1930, va fer una crida per “per a ser portaveu de tots els nous impulsos i pensaments que estan a tot arreu, obra dels joves d’Alemanya, animant tots els intents de renovació revolucionària “i per rebutjar” el liberalisme bordant i la reacció, als quals reconeixem com els nostres enemics mortals “(3). I assignar la línia de registre decididament revolucionària

“Reprendre l’espai interior i l’exterior de la lluita alemanya contra el sistema d’explotació capitalista, que sempre ha impedit la integració del proletariat en tot el destí alemany” (4).

Uns mesos més tard, a finals de maig de 1930, va crear el Gruppe sozialrevolutionarër nationalisten (GSRN, – Grup Nacionalista Social-Revolucionari-). Una sèrie d’articles publicats en l’edició de data 27 juny 1930 mostra la declaració de programa GSRN. Per Paetel, “el significat de qualsevol economia és només cobrir les necessitats de la nació i no la riquesa i el guany” (5). Fa una crida a una “revolució global” contra el capitalisme i considera al bolxevisme com un moviment d’alliberament nacional, es mostra desitjos també, de l’aliança amb l’URSS per plantar cara a l’esclavatge exercit per les nacions occidentals :

“Nosaltres, els nacionalistes-revolucionaris socials, exigim l’aliança amb la Unió Soviètica.  També veiem a tots els pobles oprimits, als quals nosaltres pertanyem, com els nostres aliats naturals “(6).

Nacional-bolxevisme i Nacional-socialisme

[Ci-contre Karl O. Paetel]

Image

KARL-OTTO PAETEL

Durant l’estiu de 1930, Paetel és desbarcat de Die Kommenden pels partidaris d’un nacionalisme més tradicional. El gener de 1931, es va posar en marxa el Die Sozialistiche Nation, que afirma la lluita de classes i advoca per un bolxevisme nacional, treballant amb el PC per l’establiment de “consells obrers d’Alemanya”, que pretén alhora ser “un front socialista no marxista, ni materialista “. Per la seva banda, Lass publica al setembre de 1932, una nova revista, Der Umsturz (La Subversió), enfocada cap als “nacionalistes radicals, socialistes, activistes radicals, revolucionaris de totes les tendències” i es proclama obertament nacional bolxevista. Es pot llegir: “El bolxevisme és presentat com l’epítom de tot el que és destructiu i en descomposició. Així que és cert, som nacional-bolxevics, precisament perquè la destrucció creativa és necesaria per a regenerar aquest país  “(7).

L’orientació NB es sembla corroborar per els esdeveniments dels anys 1930-1931, la escissió de l’ala esquerra de l’NSDAP d’una part, i la politica «nacional» del KPD d’altre part. En el que concern a l’NSDAP de Hitler, els NB creien que aquest s’havia aburgesat. En 1931, Lass escrivía : « Avui dia, l’NSDAP és el partit nacionalista més fort simplement perque a portat a terme la tasca de radicalitzar la gran massa de la burgesía i de contribuir a la desintegració nacional » (8). Res més el 4 de juliol de 1930, Otto Strasser deixa el partit per fundar la Comunitat nacional-socialista revolucionaria. Però aviat els NB es mostren crítics vis à vis de les tèsis strasserienes, estigmatitzant el seu « socialisme a 49% »  i els seus dubtes sobre la qüestió de l’aliança amb Russia.

La bretxa entre el NB i el NS d’esquerres es va accentuar encara més a causa de l’esperança posada en l’evolució del KPD. El 24 d’agost de 1930, l’òrgan central, Die Rote Fahne, va publicar un programa de la Declaració per l’alliberament nacional i social del poble alemany [escrit per Ernst Thalmann, el Secretari General del PCA], que posa més èmfasi en la qüestió nacional. Correspon als comunistes aturar la radicalització de les classes mitjanes en el desenvolupament d’un argument nacionalista basat en una apel·lació a una “aliança de classes” de tots els treballadors i els petits propietaris contra els grans capitalistes. Aquesta estratègia té èxit en apropar als nacionalistes al camp comunista (9). Creient ingènuament que la línia NB és a la feina del KPD, Paetel multiplica les actuacions amb els comunistes, fins i tot fa ús de la paraula durant les seves reunions. El 1932, fins i tot va cridar a votar pel candidat comunista en les eleccions presidencials, Thaelmann. A partir de 1933, va publicar un Manifest Nacional Bolxevic, els primers exemplars, imprès el 29 de gener, es distribueixen en la nit de l’arribada al poder de Hitler.

Werner Lass serà detingut el març de 1933 per possessió d’explosius i posat a la presó. Després d’una instrucció interrompuda, Freischar Schill i el Bund der Eidgenossen foren intervinguts, i es van unir a les Hitlerjugent, que va representar un càs únic entre tots els líders NB. S’exclouen també el 1934. Alhora, Paetel és empresonat en diverses ocasions després de l’arribada al poder de Hitler, abans d’arribar a Praga victòria el 1935, després Escandinàvia.

► Édouard Rix, Réfléchir & Agir n°29, été 2008, n°29.

◘ Notes :

  • (1)  Son nom perpétue le souvenir du major Schill, tombé au cours de la lutte de libération contre l’occupation napoléonienne.
  • (2) Ses jeunes membres subissent une formation paramilitaire selon le Reibert, manuel de l’infanterie allemande.
  • (3) K.O. Paetel, « Unser Weg », Die Kommenden n°1, 1930, p. 2.
  • (4) Idem.
  • (5) T. Münzen « Gwendsätzeiches zum sozialistischen Wirtschaftsarfbau », Die Kommenden n°26, 1930, p. 307.
  • (6) K. Baumann, « Sozialistische Revolution », Die Kommenden n°26, 1930, p. 301.
  • (7) « Wir Nationalbolchewisten », Der Umsturz n°6-7.
  • (8) W. Lass, « Vom vormarsch des Nationalismus », Die Kommenden n°7, 1931, p. 76.
  • (9) C’est le cas du capitaine Beppo Romer, chef du Bund Oberland, du sous-lieutenant Richard Scheringer, directeur de la revue Aufbruch, de Bruno von Salomon, frère d’Ernst et dirigeant du Landvolkbewegung, ou encore d’Harro Schulze-Boyser, animateur du journal Der Gegner.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s